Diari i valoració final del treball

El treball en grup, la última frontera...
Costa un munt treballar en equip. O no.
Depèn.

I es que quan et poses per primera vegada a relacionar-te amb companys d'assignatura, primer fa vergonya. Després no t'atreveixes a dir segons que, no sigui que algú ho malinterpreti i s'emprenyi. Al cap d'uns dies pateixes per si estaràs ficant la pota i ningú t'ho diu, no sigui que et molesti.

Quins dubtes! Recordo els treballs que he fet en grup amb anterioritat. Molt més fàcil seure a una taula i establir les bases del projecte. Parlar de quins son els objectius i les condicions de treball. Mirant-se als ulls els uns als altres.
Res a veure.

Aquí tota la força comunicativa resta al teclat, coi, quin canvi. Les frases mesurades. L'esforç comunicatiu. Es tot un altre món. Com aprendre a somriure amb els dits. I ha estat totalment enriquidor. De quina altra manera podríem establir una comunicació diària més o menys constant entre barcelonins i valencians? Benvingut al segle 21 Víctor (vas una dècada tard, nano).

Som molt diferents. En interessos, ofici, horaris... ens hem hagut d'adaptar. Bones maneres, bon ambient i molt de respecte. La clau de l'èxit no té cap secret. La estructura de l'assignatura està encarrilada a que en el treball fins i tot el més 'lego' pugui adaptar-se i aprendre a dominar les TIC. Parlo del meu cas, no se com hauran trobat la situació els companys en aquest aspecte.

Ha resultat que hem fet un treball molt digne. Perque tindrà els seus defectes, segur. Però coi, hi ha cert orgull de 'papis' no? Només pensar en que part de la pràctica final és una valoració, ja em poso a la defensiva!

Al final resulta que no costava tant treballar en grup.
Gracies companys, he après un munt.

Víctor Lorite
Estudiant de Grau en Informació i Documentació